Sessió de Tai-txi a l'escola

Excursió a peu a Binigaus i Sant Tomàs

Començam a establir vincles (tan importants!); la xarxa es va ampliant.

Com si anéssim fent a poc a poc passetes cap al pis de dalt, dia a dia ens estem fent a la idea que aquests fillets i filletes (els grossos d'infantil) prest formaran part del primer cicle (seran els petits de primària). Avui hem tingut la visita de na Maribel a la classe. Molt probablement ella serà la nova tutora del grup i és per açò que hem pensat que estaria bé que ens comencéssim a conèixer.
Quina és la millor manera d'apropar-se a un infant? Em sembla que els contes no fallen mai...
Na Maribel ens ha explicat la història de La bruixa diminuta i tots han estat escoltant amb atenció.

Gràcies Maribel! 
Començam a establir vincles (tan importants!); la xarxa es va ampliant.

    

 

Acabant ja el mes de maig volem felicitar a en Biel Gomila i n'Ailani que ja han celebrat el seu sisè aniversari. Per molt anys, polits! Esper que no perdeu mai l'alegria i l'energia d'aquests primers anys de vida que hem passat junts.

Campament as Torretó

Aquests dies, 24 i 25 de maig, els hem passat en convivència a la casa de colònies Es Torretó (entre Ferreries i Ciutadella). Em sembla que anar d'acampada suposa per a la majoria de noltros un rebombori d'emocions i experiències. És més que una excursió; és passar una nit fora de casa, és estar connectat de ple amb la natura, és compartir amb els altres l'espai, el joc, el menjar... És posar-se a prova un mateix, és aprendre a autoregular-se, és esforçar-se en superar dificultats, és independitzar-se un poquet més... Anar d'acampada és descobrir coses noves de l'entorn, però també coses noves sobre tu mateix (parlo de fillets i filletes i també d'adults).

A classe hem recordat alguns dels moments especials i açò és el que han destacat els fillets i filletes de 5 anys sobre l'estada as Torretó:

ULRIKA: Em va agradar dormir a dalt. Li vaig dir a sa mamà que el que més m'havia agradat eren les escales per pujar a l'habitació.

BIEL C: A jo també..., lo mateix.

AITANA: Em va agradar dormir tots junts.

SARA: Dormir tots junts. N'Ulrika i jo no ens podíem dormir, perquè s'encenien les llanternes. Tu ens vas donar la mà i ens vam adormir.

MARC:  El que més em va agradar van ser les xapes i els ossos que vam trobar. Ho vaig trobar allà on algú hi havia fet foc. 

BIEL G:  Em va agradar dormir dalt. 

AILANI: No em podia posar el pijama perquè en Guillem i en Marc feien molt de xou.

BOSCO: Es passeig. Me van agradar molt aquelles plantes que són "moixets".

LLUC: Jugar a futbol!

GUILLEM:  A jo també: jugar a futbol.

JHAÍRO: Me va agradar lo dels ossos. Aquelles calaveres de les cabres "salvajes" que hi havia as Torretó.

Gent gran i gent menuda. L'intercanvi entre generacions.

La literatura que ens nodreix

Sovint a l'escola veiem escenes tendres de fillets i filletes captivats per la lectura d'un conte. El fet que siguin capaços de passar llargues estones concentrats en les il·lustracions (i textos) d'un llibre, delata el seu interès innat i el gran potencial que tenen les criatures per enganxar-se al plaer de la lectura.

Hi ha coses molt necessàries perquè els infants creixin sans i feliços: l'alimentació, el descans, l'amor, l'activitat espontània, les carícies...i també els llibres. Així com els bons aliments formen part indispensable d'un desenvolupament del cos sa i equilibrat, els llibres són un dels ingredients essencials per nodrir l'esperit, les ganes d'aprendre, el desig d'anar més enllà...

I és que els llibres entretenen, relaxen, estimulen i ens transporten a escenaris insospitats.

Si els fillets i les filletes s'interessen pels llibres i tenen l'oportunitat de viure en un entorn ric en experiències lectores, és molt més fàcil que, a la llarga, siguin bons lectors i, possiblement, es facin enfora del fracàs escolar. 

Està bé que visquin la relació amb els llibres com una part important de l'entorn que els acull, que se'ls expliqui històries regularment, que tenguin l'oportunitat de tocar-los, de llegir-los, d'escoltar-los...

Què bo pot ésser per un fillet o una filleta sentir-se a prop dels llibres! Sentir dels altres el respecte pel seu procés d'aprenentatge lector; poder trobar l'ajuda i l'acompanyament necessaris i ajustats al seu moment particular.

Què bo pot ésser que un fillet o una filleta entengui la generositat d'un conte explicat, la creativitat d'un conte inventat, la improvisació d'un conte personalitzat, la melodia d'un conte cantat, la delicadesa d'un conte dibuixat, la riquesa d'un conte imaginat...

La màgia dels contes (els llibres per excel·lència dels més petits) no recau en un sol aspecte. El gust per la lectura té tants valors afegits que és difícil no trobar cap motiu per no pujar al tren que ens hi transporta.

Viatjau, idò, amb els llibres. Agafau les vostres filletes i fillets de la mà; un dia o un altre segur que ells partiran sols.

 

Visita a l'hort de ca n'Ailani

23 d'abril: Sant Jordi

Per celebrar el dia de Sant Jordi avui hem tingut una convidada especial, na Llibretina, que, carregada amb una cistella de llibres, ens ha explicat dues històries de dracs: El cavaller, la princesa i en Roderic i El drac xerrac. I és que aquests dies la cosa va de dracs. Justament n'acabàvem de dibuixar un per hom a la classe. Entre dracs fantàstics i noms peculiars us desitjam un feliç dia de Sant Jordi i un gust per la lectura etern.
Noms dels dracs per ordre d'aparició: el Drac de les escates, Pegasus, El Drac que tenia la punxa més grossa, El Drac de la bassa, El Drac ferotge, El Drac Xinès, El Drac de la Ciutat, El Drac del Cos blau, El Drac Volador i el Drac de la Mar.

   

 

Taller de cuina: "Quelitas"

Just després de les vacances ja teníem programat un nou taller de cuina. Na Mari, sa mamà de n'Aitana, es va oferir per ajudar-nos a fer "Quelitas", aquelles galletes d'oli que són tan bones.
Mare i filla, ben avingudes, ens han explicat quins ingredients necessitàvem per elaborar la recepta i la manera correcta de fer-ho.

Es notava que n'Aitana té experiència en fer aquest tipus de coses a casa i també es notava en la seva "manera d'estar" la satisfacció i la confiança que li oferia sa mare pel fet de ser a la classe.

Gràcies Mari per venir a l'escola. Gràcies Aitana per compartir ta mare amb noltros i per escriure la recepta perquè qui vulgui ho pogui fer a casa.

(220 cl. d'aigua, 30 g. de llevat, 200 cl. d'oli, 660 g. de farina, sal)

Petita representació de la història dels tres porquets i el llop

Avui hem tornat a fer una prova de dramatització davant un públic agraït: els fillets i filletes de 3, 4 i 5 anys. La posada en escena és senzilla i cal dir que els assajos previs han estat ben escassos. Podríem dir que hem improvisat bastant. Ahir vam tenir una petita reunió amb en Marc, en Biel C., en Bosco i n'Ailani per distribuir els papers dels personatges. Cadascú va triar el que més li agradava i, com que l'argument ens el sabem des de fa temps, ens hem tirat a la piscina i ja està.

És veritat que ser el centre d'atenció fa bastant de respecte; la mirada crítica de l'altra gent ens posa tensos, però a l'hora ens dóna coratge per donar el millor de noltros mateixos. Amb sentiments entremesclats, amb l'esvalot del darrer dia de trimestre, la xocolatada, un avenç del campament, el mini-teatre... Així hem acomiadat el trimestre.

Esperant amb il·lusió el propers mesos de feina, aquells que ens acosten a l'estiu i que ens duran a fer un traspàs important en la preciosa vida d'aquests infants.

Visita a la fusteria des papà d'en Biel Gomila

Hem visitat la fusteria de Ca s'Arader, de la família d'en Biel Gomila. En Pere, son pare, ens ha rebut allà i ens ha mostrat les instal·lacions i la maquinària. Tots els fillets i filletes estaven atents i alerta de no ficar el dit allà on no tocava (i és que els fusters ens han mostrat de primera mà les virtuds però també els perills d'aquestes màquines). Serres grosses i petites, una màquina per llimar la fusta, un aspirador gegant, taulells i eines diverses... Tot era interessant. El que ens ha agradat més són les cadires (dues obres d'art!) que artesanalment en Pere havia fet fa algun temps i els trossos de fusta que ens han regalat després de fer servir la serra.

Moltes gràcies, Pere, per aquesta experiència. En Biel té molta sort de poder veure i viure de prop la feina i els productes que surten del treball fet amb les mans. Qui sap si algun dia ell seguirà amb aquest ofici...

Taller de cuina: "Duquesitas" amb s'àvia Joana

Taller de cuina: Pa de pagès amb l'avi Bernat

Microhistòries. El dia a dia a l'escola.

Tornam a Nicaragua?

Ja fa uns quants dies que va venir a l'escola na Marta Coll, una mestra de l'escola des Mercadal que justament és la tia d'en Guillem. Resulta que aquest estiu na Marta ha estat a Nicaragua en un projecte de cooperació i ha visitat l'escola de Cerro Grande de San Francisco, la que està agermanada amb el CP Francesc d'Albranca.

Juntament amb els alumnes de 1r i 2n vam poder veure les fotos de Nicaragua i fer preguntes a na Marta sobre el que més ens interessava. Avui hem fet un recordatori a la nostra classe i ho hem relacionat una mica amb el tema de l'alimentació que tot just acabam de començar.

Cerro Grande de San Francisco

More PowerPoint presentations from assumpta

Després de tornar a veure les fotografies hem parlat de que allà les famílies mengen el que ells mateixos produeixen. I noltros, què menjam? Pel que hem pogut comprovar amb els "deures" d'aquesta setmana podem menjar prou sa i variat (llet, cereals, fruita, carn, peix, llegums, alguns dolços...) La pregunta és, ho produim tot a Menorca? D'on surten els productes que tenim al rebost de casa i que ens alimenten cada dia?

TOTS: Del súper!
ASSUMPTA: Del súper? I ho fan allà? Tot surt del súper?
BIEL G. Es peix el pesquen
ULRIKA: Es colacao és pols, però quan ho mescles amb la llet surt colacao. És pols de xocolati.
MARC: Sa carn la treuen dels animals.
ASSUMPTA: Quins animals?
MARC: Porc, vaca...
AITANA: Bèns...
LLUC: Conill.
GUILLEM: Sa fruita dels arbres
MARC: Sa llet de ses vaques.
BOSCO: Sa fruita dels arbres.
SARA: Sa llet de ses vaques.
ASSUMPTA: Heu vist que a Nicaragua no mengen igual que noltros?
JHAÍRO: Hi ha una cosa que sí que és igual: ses bananas.

Representació de l'adaptació d'una rondalla de s'àvia Corema

Algun dels divendres que fem "portes obertes" entre els tres grups d'educació infantil ens agrada compartir també una estona per escoltar un conte. Avui ens hem atrevit a representar davant un públic expectant l'adaptació d'una rondalla mallorquina sobre la Jaia Corema. Cal dir que l'actuació ha estat bastant improvisada i que ens hem disfressat amb el que teníem més a mà. Així i tot, hem pogut comprovar que pujar dalt un escenari et fa sentir emocions contraposades: per una banda, els nervis, la por i la vergonya, i, per l'altra, l'alegria, el companyerisme i el coratge pel que fa als reptes personals.
Tot açò em fa pensar en les possibilitats que tenim a l'escola d'ajudar els nostres fillets i filletes a créixer de maneres molt diferents. Crec que poden ser tan bones aquestes experiències com altres de més "acadèmiques" i que potser l'emoció del moment ens pot esvalotar un poc, però val la pena només de veure'n el resultat.
També pens que tan poden aprendre els infants dels adults com els adults dels infants i me n'estic adonant que, durant aquests cursos que hem estat junts, jo -la mestra- ha crescut amb ells i gràcies a ells. Quina sort tenim les mestres de no aturar-nos mai! (Sense presses, açò sí, però sempre caminant cap endavant).

S'àvia Corema

Hem dibuixat i pintat les àvies Corema d'enguany. Recordau les del curs passat? Si voleu fer una ullada al mes de març del bloc dequatreacinc.blogspot.com en podreu comprovar la diferència. Aquests fillets i filletes són uns artirtes!