divendres, 25 de maig del 2012

Campament as Torretó


Aquests dies, 24 i 25 de maig, els hem passat en convivència a la casa de colònies Es Torretó (entre Ferreries i Ciutadella). Em sembla que anar d'acampada suposa per a la majoria de noltros un rebombori d'emocions i experiències. És més que una excursió; és passar una nit fora de casa, és estar connectat de ple amb la natura, és compartir amb els altres l'espai, el joc, el menjar... És posar-se a prova un mateix, és aprendre a autoregular-se, és esforçar-se en superar dificultats, és independitzar-se un poquet més... Anar d'acampada és descobrir coses noves de l'entorn, però també coses noves sobre tu mateix (parlo de fillets i filletes i també d'adults).

A classe hem recordat alguns dels moments especials i açò és el que han destacat els fillets i filletes de 5 anys sobre l'estada as Torretó:

ULRIKA: Em va agradar dormir a dalt. Li vaig dir a sa mamà que el que més m'havia agradat eren les escales per pujar a l'habitació.
BIEL C: A jo també..., lo mateix.
AITANA: Em va agradar dormir tots junts.
SARA: Dormir tots junts. N'Ulrika i jo no ens podíem dormir, perquè s'encenien les llanternes. Tu ens vas donar la mà i ens vam adormir.
MARC:  El que més em va agradar van ser les xapes i els ossos que vam trobar. Ho vaig trobar allà on algú hi havia fet foc. 
BIEL G:  Em va agradar dormir dalt. 
AILANI: No em podia posar el pijama perquè en Guillem i en Marc feien molt de xou.
BOSCO: Es passeig. Me van agradar molt aquelles plantes que són "moixets".
LLUC: Jugar a futbol!
GUILLEM:  A jo també: jugar a futbol.
JHAÍRO: Me va agradar lo dels ossos. Aquelles calaveres de les cabres "salvajes" que hi havia as Torretó.

2 comentaris:

  1. Quina xalada! Van portar contentíssims, i completaments esgotats.... N'Ulrika estava molt emocionada i ens ha explicat moltes coses: que el Parc del Canal Salat era fantàstic, que vau veure unes cases derruïdes, que vau jugar a buscar xapes amb les llanternes quan era fosc, que va dormir a les lliteres de dalt..... Però el que més li ha agradat de tot ha estat que, per pujar al pis de dalt, s'havia de sortit a fora. Sembla ser que això ha estat el Top10 del campament.... Moltes gràcies a les mestres per la infinita paciència que teniu amb els fiets i fietes....

    ResponElimina
  2. Ja,ja,ja... Quina gràcia lo de les escales de les habitacions... És cert: havíem de sortir a fora per pujar a dalt i com que tenien instruccions de què no ho fessin si no anaven acompanyats d'alguna mestra, sembla que la consigna hi donava un valor afegit.

    Realment ens ho vam passar bé i els fillets i filletes van demostrar ser molt grossos i autònoms. Tothom va dormir tota la nit i el divendres al matí, semblava que tot s'hagués calmat, les emocions prèvies a la nit s'havien diluït i tot semblava molt més normal, sense exitacions. Aquell mateix matí vàrem arreplegar uns quants tresors que s'enduran a casa com a record. Els trobareu a l'escola, no patiu.

    ResponElimina