Algun dels divendres que fem "portes obertes" entre els tres grups d'educació infantil ens agrada compartir també una estona per escoltar un conte. Avui ens hem atrevit a representar davant un públic expectant l'adaptació d'una rondalla mallorquina sobre la Jaia Corema. Cal dir que l'actuació ha estat bastant improvisada i que ens hem disfressat amb el que teníem més a mà. Així i tot, hem pogut comprovar que pujar dalt un escenari et fa sentir emocions contraposades: per una banda, els nervis, la por i la vergonya, i, per l'altra, l'alegria, el companyerisme i el coratge pel que fa als reptes personals.
Tot açò em fa pensar en les possibilitats que tenim a l'escola d'ajudar els nostres fillets i filletes a créixer de maneres molt diferents. Crec que poden ser tan bones aquestes experiències com altres de més "acadèmiques" i que potser l'emoció del moment ens pot esvalotar un poc, però val la pena només de veure'n el resultat.
També pens que tan poden aprendre els infants dels adults com els adults dels infants i me n'estic adonant que, durant aquests cursos que hem estat junts, jo -la mestra- ha crescut amb ells i gràcies a ells. Quina sort tenim les mestres de no aturar-nos mai! (Sense presses, açò sí, però sempre caminant cap endavant).
Tot açò em fa pensar en les possibilitats que tenim a l'escola d'ajudar els nostres fillets i filletes a créixer de maneres molt diferents. Crec que poden ser tan bones aquestes experiències com altres de més "acadèmiques" i que potser l'emoció del moment ens pot esvalotar un poc, però val la pena només de veure'n el resultat.
També pens que tan poden aprendre els infants dels adults com els adults dels infants i me n'estic adonant que, durant aquests cursos que hem estat junts, jo -la mestra- ha crescut amb ells i gràcies a ells. Quina sort tenim les mestres de no aturar-nos mai! (Sense presses, açò sí, però sempre caminant cap endavant).
Esteu fets tots uns artistes. A casa, en Robert i n'Ulrika van fer una petita representació de l'obra. La veritat és que no em va quedar massa clar l'argument, però vam riure molt veient com feien de fiets i de s'àvia Corema...
ResponEliminaMarta, al blog dequatreacinc hi ha la rondalla transcrita. Més o manco és l'argument de la nostra posada en escena. Va ser divertit, sobretot quan tots estàvem en silenci i jo feia el lloro mig disfressada i, just llavors, van tocar a la porta i va entrar na Sonia, sa mamà d'en Marc. Em vaig morir de vergonya... Però així ella va poder comprovar de primera mà les peripècies que fem per tenir els fillets i filletes entretinguts. Ja, ja, ja...
Elimina