Taller de cuina: Pa de pagès amb l'avi Bernat

Microhistòries. El dia a dia a l'escola.

Tornam a Nicaragua?

Ja fa uns quants dies que va venir a l'escola na Marta Coll, una mestra de l'escola des Mercadal que justament és la tia d'en Guillem. Resulta que aquest estiu na Marta ha estat a Nicaragua en un projecte de cooperació i ha visitat l'escola de Cerro Grande de San Francisco, la que està agermanada amb el CP Francesc d'Albranca.

Juntament amb els alumnes de 1r i 2n vam poder veure les fotos de Nicaragua i fer preguntes a na Marta sobre el que més ens interessava. Avui hem fet un recordatori a la nostra classe i ho hem relacionat una mica amb el tema de l'alimentació que tot just acabam de començar.

Cerro Grande de San Francisco

More PowerPoint presentations from assumpta

Després de tornar a veure les fotografies hem parlat de que allà les famílies mengen el que ells mateixos produeixen. I noltros, què menjam? Pel que hem pogut comprovar amb els "deures" d'aquesta setmana podem menjar prou sa i variat (llet, cereals, fruita, carn, peix, llegums, alguns dolços...) La pregunta és, ho produim tot a Menorca? D'on surten els productes que tenim al rebost de casa i que ens alimenten cada dia?

TOTS: Del súper!
ASSUMPTA: Del súper? I ho fan allà? Tot surt del súper?
BIEL G. Es peix el pesquen
ULRIKA: Es colacao és pols, però quan ho mescles amb la llet surt colacao. És pols de xocolati.
MARC: Sa carn la treuen dels animals.
ASSUMPTA: Quins animals?
MARC: Porc, vaca...
AITANA: Bèns...
LLUC: Conill.
GUILLEM: Sa fruita dels arbres
MARC: Sa llet de ses vaques.
BOSCO: Sa fruita dels arbres.
SARA: Sa llet de ses vaques.
ASSUMPTA: Heu vist que a Nicaragua no mengen igual que noltros?
JHAÍRO: Hi ha una cosa que sí que és igual: ses bananas.

Representació de l'adaptació d'una rondalla de s'àvia Corema

Algun dels divendres que fem "portes obertes" entre els tres grups d'educació infantil ens agrada compartir també una estona per escoltar un conte. Avui ens hem atrevit a representar davant un públic expectant l'adaptació d'una rondalla mallorquina sobre la Jaia Corema. Cal dir que l'actuació ha estat bastant improvisada i que ens hem disfressat amb el que teníem més a mà. Així i tot, hem pogut comprovar que pujar dalt un escenari et fa sentir emocions contraposades: per una banda, els nervis, la por i la vergonya, i, per l'altra, l'alegria, el companyerisme i el coratge pel que fa als reptes personals.
Tot açò em fa pensar en les possibilitats que tenim a l'escola d'ajudar els nostres fillets i filletes a créixer de maneres molt diferents. Crec que poden ser tan bones aquestes experiències com altres de més "acadèmiques" i que potser l'emoció del moment ens pot esvalotar un poc, però val la pena només de veure'n el resultat.
També pens que tan poden aprendre els infants dels adults com els adults dels infants i me n'estic adonant que, durant aquests cursos que hem estat junts, jo -la mestra- ha crescut amb ells i gràcies a ells. Quina sort tenim les mestres de no aturar-nos mai! (Sense presses, açò sí, però sempre caminant cap endavant).

S'àvia Corema

Hem dibuixat i pintat les àvies Corema d'enguany. Recordau les del curs passat? Si voleu fer una ullada al mes de març del bloc dequatreacinc.blogspot.com en podreu comprovar la diferència. Aquests fillets i filletes són uns artirtes!

En Canuto i els seus desitjos...

El darrer dia de Carnaval a l'escola ha estat marcat per les ordres d'en Canuto. Ell ens va manar que portéssim unes ulleres fetes o decorades a casa i que vinguéssim ben despentinats. Tothom ha complert amb l'escomesa, algun pare i mare inclosos, però degut a les inclemències del temps o a algun virus que roda pes Migjorn, la majoria dels fillets i filletes de la classe de 5 anys estaven malalts. Aquest ha estat el nostre èxit de convocatòria: 5 alumnes, menys que alguna família nombrosa (quan jo era petita, a casa, érem es papà, sa mamà i sis filletes).
Malgrat tot, ens ho hem passat bé i hem torrat la sobrassada. Mmmm!

Escenes de carnaval

Microhistòries. El dia a dia a l'escola.

La història del "Ratoncito Pérez"

Aquesta setmana hem tingut una sorpresa a la nostra classe. A n'Ulrika ja li ha caigut la primera dent i l'altre dia van venir a l'escola ben emocionades, ella i sa mare. (No són bromes, no. Són pistes de què els nostres fillets i filletes s'estan fent grans.)
En sol demà al matí ens va explicar que el "Ratoncito Pérez" li havia deixat davall del coixí tres monedes d'1 euro i una de 2 euros; també unes quantes xocolatines. Tots l'escoltàvem encantats.

Les bones notícies s'escampen i de gent generosa, per sort, en tenim ben a prop. Na Silvia, sa mamà de n'Ailani, va tenir la bona pensada de venir a l'aula a explicar-nos un conte del famós ratolí en qüestió i avui l'hem rebuda expectants per saber què hi havia al darrere d'aquesta història. Com sempre que explicam contes a l'escola, tots han estat ben atents i la sorpresa l'hem tinguda més tard quan n'Ailani ha repartit a tots uns minicofres per guardar les dents de llet.
Moltes gràcies! Hem encetat el dia amb una nova il·lusió.
Qui serà el proper a qui li caigui alguna dent. N'hi ha un parell que comencen a sospitar que alguna cosa es mou per dins la seva boca...

Microhistòries. El dia a dia a l'aula.