Cada vegada que em dedic a penjar fotos d'aniversaris dels meus alumnes em faig la mateixa pregunta: Què deu pensar aquest fillet o aquesta filleta quan està a punt de bufar les espelmes? No hi veieu una brillantor especial en els seus ulls? Realment estan demanant un desig? Estan pensant en si s'apagaran o no les espelmes? Escolten els càntics dels seus amics? I els amics..., ho viuen amb la mateixa alegria que sembla a les fotos?
No ho sé ben bé el que passa pels seus caps. Però el que hi he vist avui és que estaven preocupats per si hi havia 6 ò 5 espelmes. (En Jhaíro s'ha encarregat de repassar-ho comptant-les una a una). Veig que tots són capaços de respectar el buf del protagonista, tot i la il·lusió que fa apagar una espelma d'aniversari, i també que tots tenen moltes ganes de compartir aquell moment.
En Guillem avui ha fet 6 anys! El primer de la classe. A ell no li agrada ser el centre d'atenció, però avui no ha pogut passar desapercebut. Estimats amics i amigues estem entrant de ple a l'etapa "de cinc a sis", se'ns presenten nous reptes vitals i preciosos. Visquem-los amb optimisme.
Felicitats Guillem!!
No ho sé ben bé el que passa pels seus caps. Però el que hi he vist avui és que estaven preocupats per si hi havia 6 ò 5 espelmes. (En Jhaíro s'ha encarregat de repassar-ho comptant-les una a una). Veig que tots són capaços de respectar el buf del protagonista, tot i la il·lusió que fa apagar una espelma d'aniversari, i també que tots tenen moltes ganes de compartir aquell moment.
En Guillem avui ha fet 6 anys! El primer de la classe. A ell no li agrada ser el centre d'atenció, però avui no ha pogut passar desapercebut. Estimats amics i amigues estem entrant de ple a l'etapa "de cinc a sis", se'ns presenten nous reptes vitals i preciosos. Visquem-los amb optimisme.
Felicitats Guillem!!
Què grans tornen!!! Avui hem mirat el blog "detresaquatre" perquè n'Ulrika, no sé com, ha recordat el llibre del petit groc i el petit blau i, són tant petits! M'ha fet molta gràcia fer-hi una ullada. M'ha agafat nostàlgia, i tot...
ResponEliminaFa il·lusió veure'ls de petits i el més polit és comprovar com han evolucionat amb el temps. Com a mestra i tutora seva em sent molt afortunada de poder acompanyar-los durant tot aquest temps ( un temps que, a poc a poc, es va escurçant...).
ResponEliminaAy, Assumpta, ja ho sé, que es va escurçant..... Ho pens cada mes que passa.... T'enyorarem tant!!!!!!! Petits, i grossos....
ResponElimina