A finals d'estiu ens retrobam de nou a l'escola..., i sembla com si el temps no hagués passat, tot encaixa com abans: les rutines, les amistats, els racons... La diferència que hi veig és sobretot física -aquests fillets i filletes han crescut moltíssim!- i potser també hi ha hagut petits progressos emocionals que fa que a alguns els veiem més madurs, més segurs d'ells mateixos.
Hola Assumpta! Esteim molt contents de què no hagis perdut aquesta afició. Així en Marc ha pogut participar un poquet d'aquest començament de curs encara que no hi sigui. Ara hem mirat les fotos i l'hi ha fet moltíssima il.lusió explicar-l'hi a s'aia tots els nous racons. Moltes gràcies per aquest esforç!!!
ResponEliminaQuina il·lusió! Blog nou! Com passa el temps......
ResponEliminaAssumpta, estic molt contenta de que segueixis fent el blog. A ca nostra xalam molt quan el miram tots junts. Gràcies.
Què bé! L'alegria i la confiança dipositada en els projectes i en les persones ajuda a obrir un camí positiu, unes rutes amb moltes possibilitats de créixer. Estic convençuda que començam amb bon peu i auguro a aquest bloc i a aquest curs que comença una bona salut. Entre tots n'hem de tenir cura. Gràcies per fer-vos-en també responsables.
ResponEliminaJo també vull donar les gràcies per fer possible aquest blog!
ResponEliminaEntre ses coses a fer en començar aquest nou curs hi havia sa de fer-me seguidora des vostro gran blog, i és que... me n'he fet ja seguidora fidel, jajajajja!
Dir que a finals des curs passat vaig tenir sa grata oportunitat de visitar sa vostra aula, de veure d'aprop aquest espai que entre tots feis tant viu i tant especial, i que, realment me va fer molta il.lusió. Gràcies Assumpte per, una vegada més, obrir ses portes "de casa teua" i veure d'aprop el que hi fas. En aquest cas em feia doble il.lusió. Bon curs a tots!!!